Sobre el Cd de GanjaNights

Teniu penjat a l'emule el cd del programa.
Per trobar-lo, l'heu de cercar per ganjanights07.
Una cosa ús demanaria, un cop descarregat mantingueu-lo compartit per agilitzar la seva descarrega.
Salut!

Ganja Nights a MySpace!

Si senyors/es ja tenim espai a MySpace!
Encara esta en construcció, però ben aviat tindreu txitxota per punxar.
Es més si tot va bé, podríem penjar els programes de radio en qüestió d'un parell de mesos!

Podeu trobar l'enllaç al nostre apartat d'enllaços, de totes maneres aquí teniu la direcció:

http://www.myspace.com/ganjanights

Ganja Nights 2007 Party

En commemoració als més de 4 anys de programa i ara que ve el bon temps, ús convidem a tots a la festa que tindrà lloc al Tupac de Tarragona aquest dijous dia 17 de Maig.
Ús regalarem el CD recopilatori amb la primera consumició.
No falteu!

PD: Agrair la col·laboració de Xavi Pallarès per la maquetació del disc.

Falca publicitària

Aquí teniu una falca, que circula per internet, del programa.

The Pioneers

Avui comencem una secció de biografies de grups, cantants, , etc. que esperem que us agradi. Tenen el honor d'inaugurar aquesta secció el trio vocal The Pioneers, ja que el 31 de març de 2007 tocaran al festival Rude Cat que es celebrarà a la Sala La Mirona de Salt (Girona).

THE PIONEERS

reggae fever is good!

The Pioneers es formen a Kingston a principis de la dècada dels 60. La primera formació està composta per Sidney Crooks, el seu germà Derrick, i el seu amic Glen Adams. Durant els primers anys del grup no aconsegueixen trobar un productor que estigui interessat en promocionar-los, tot i que van gravar uns quants temes per a Clement Coxsone Dodd com Golden Opportunity, River Bed i Finger Mash, i per a Leslie Kong (Sometimes), l'èxit encara els hi havia d'arribar. El 1966 coneixen a Ken Lack, antic manager d'Skatalites, i amb ell graven alguns temes com Good Nannie, Too Late, I Love no Other Girl i Teardrops to a Smile.

Un any després, el 1967, i després d'obtenir un relatiu èxit amb la cançó Whip Them, produïda per Sidney Crooks, comencen a gravar per al productor Joe Gibbs (aka Joe Gibson). Un del seus primers treballs amb Gibbs fou Gimme Little Loving, amb el qual van aconseguir el seu primer número 1 a Jamaica, seguit immediatament per un altre número 1, Long Shot, cançó dedicada a un cavall de carreres.

L'any 1968, The Pioneers es mantenen en els llocs més alts gràcies a grans temes com Jackpot (posteriorment versionada per The Beat), No Dope my Poni i Things Got to Change, els quals van aparèixer més tard en el seu primer àlbum sota el nom de Greetings from the Pioneers. Gibbs intentà utilitzar el grup en la seva "guerra" amb un altre productor, el seu antic soci Lee Perry, amb temes com Pam ya Machete o People Grudgeful, els quals van servir poc, ja que el seu contrincant es van dur el blat al sac amb People Funny Boy, que va arrasar a Jamaica.

És llavors quan Derrick Crooks decideix abandonar el trio, i és substituït per Jackie Robinson i, alhora, Dennis Walks ocupa, temporalment, el lloc de Glen Adams. Llavors, George Draces (aka Dekker), germanastre del famós Desmond, entra també al grup, i sota el pseudònim de Johnny & The Slickers s'autoprodueixen el tema Nana, on participa de nou G. Adams.

Aleshores, amb la formació ja estable, The Pioneers realitzen un bon número de gravacions editades sota els pseudònims de Reggae Boys i Soulmates, per la mania que tenia Sidney de canviar el nom al grup, circumstància que va donar denominacions com Slickers o Viceroys. Més tard, aquests singles s'han convertit en peces de col·leccionista gràcies a l'èxit que tenien (i tenen) entre els skinheads cançons com Them a Laugh and a Ki Ki o Mama Look There. Aquesta últim va ser piratejada per The Maytals, que la van convertir en la famosa Monkey Man.

Cap a finals de 1968 conclou el contracte que lligava el grup amb Amalmagated (segell de Joe Gibbs). Posteriorment graven, amb Richard Khouri, propietari de Federal Studios, el tema Easy Com Easy Go, cançó que Leslie Kong va comprar per editar-la al segell Beverly. El tema va funcionar molt bé, fet que va garantitzar la popularitat de The Pioneers els anys posteriors.

A principis de 1969 graven la conegudíssima Long Shot Kick the Bucket (continuació de Long Shot) que està dedicada a la mort del cavall de carreres en un hipòdrom de Jamaica. La cançó va començar a punxar-se a les ràdios angleses i va aconseguir entrar a les llistes i arribar a final d'any en el número 21. Aquest èxit els va permetre realitzar una gira per terres britàniques compartint cartell amb Max Romeo, The Upsetters, Desmond Dekker, Jimmy Cliff, Harry J All Stars...

A partir de llavors, els èxits se succeeixen ràpidament: Black Bud, Poor Rameses o Samfie Man, recollits en el que serà el seu segon LP, Long Shot. Després d'una altra gira que els va portar, fins i tot, a El Líban i Egipte, The Pioneers tornen a Jamaica al capdamunt de la fama on segueixen gràcies a cançons com Simmer Down Quashie, Money Day o Battle of the Giants, l'última de les quals dóna nom al seu tercer àlbum. També graven la versió original de Starvation, single que venia acompanyat d'una versió del clàssic (I Need Your) Sweet Inspiration de Johny Johnson & The Bandwagon.

A principis de 1971, The Pioneers es traslladen a viure a Londres, i acorden amb L. Kong afegir noves veus i una nova interpretació rítmica als temes gravats anteriorment a Kingston. Va ser una gran idea si tenim en compte que Let Your Yeah Be Yeah entrà en el Top 10 de les llistes angleses. Per a Kong l'èxit fou efímer, ja que aquell mateix mes va patir una aturada cardíaca que li va causar la mort. Tot i el cop que per al grup suposa la mort del productor, tant pel que fa a l'àmbit professional com en el professional, la vida segueix, així que s'embarquen en una nova gira europea i publiquen un nou disc: Yeah!

Amb el tema Give & Take, produït per Jimmy Cliff, aconsegueixen un nou èxit que els porta al número 35 de les llistes, tot i que, per desgràcia, fou el l'últim tema que, durant un llarg temps, entra a les llistes. Amb l'objectiu d'evitar aquesta pèrdua de popularitat del reggae, The Pioneers, igual com altres artistes jamaicans, regraven els seus temes clàssics per arribar al públic europeu.

Tot i això, segueixen treballant junts durant la dècada dels 70, gravant àlbums com Freedom Feeling (1973), I'm Gonna Knock on Your Door (1974) i Pusher Man (1978). Amb el trio apunt de dissoldre's, de sobte, les seves primeres cançons tornen al capdamunt de les llistes, gràcies a les versions dels grups de la 2 Tone. Per exemple, els fundadors del segell 2 Tone, The Specials, versionen el Long Shot Kick the Bucket, superant amb el seu EP en directe la reedició de l'original, que a la primavera de 1980 només va arribar a la posició 42 de les llistes. Un altre dels seus clàssics, Times Hard (aka Every Day) va ser versionat per The Selecter, i el van incloure en el seu primer LP, Too Much Pressure.

El 1985, The Pioneers són convidats a reinterpretar la cançó Starvation, juntament amb membres d' Special Aka, UB 40, Madness i General Public. Els beneficis del senzill es destinaren per pal·liar la fam que patia Etiòpia per aquelles dates. El tema va arribar al número 33 de les llistes. Però, finalment, el grup es dissol definitivament. Dekker i Robinson continuen les seves carreres en solitari, mentre que Crooks centra els seus esforços en el seu estudi de gravació a Luton, Bedfordhire, a Anglaterra.

En fi, poca cosa més pot dir d'aquest mític grup jamaicà. Només queda ballar al ritme de les seves cançons i, per sort, tenim una bona oportunitat el pròxim 31 de març a Salt.

SKINHEAD BRACES & BIG BOOTS IS THE TOP OF THE STYLE

Informació extreta del fanzine Street Kids (núm. 5, 1997, Madrid) i del FBI (núm. 24, 1999, Barcelona).

Afegim, de moment, un video que vam gravar al concert de Salt. La cançó és " Feeling high so high". Que el disfruteu!



I dos videos més, gentilesa de la nostra estimada Alícia. El primer és "Let you yeah be yeah" i un trosset de "Starvation" i el segon és el gran clàssic "Reggar Fever". Salut!

Roy Ellis, Nou disc. Concert KGB

I want all you skinheads
to get up on your feet,
Put your braces together
and your boots on your feet,
And give me some of that
oooooooooooold moon stompin’!

Mr. Symarip retorna als escenaris amb un nou disc!
El que fou el líder de la banda que a finals dels anys 60 va catalitzar el sentiment skinhead en la seva primera grabació, el llegendari àlbum "Skinhead Moonstomp" (un dels vinils mes venuts de la historia del reggae), i desprès de la seva experiència en el món del Soul, Gospel i Blues en la qual va desenvolupar una carrera d’èxits, retorna al reggae de la vella escola de la ma del segell madrileny Liquidator.
El seu nou treball, "Skinhead dem a come", retorna als estils musicals que practicava amb Symarip (ska, reggae, rock steady).
Bon treball que recull 14 temes amb marcat caràcter retro.

Concert de Roy Ellis a la sala KGB. (22-12-06)
El que era un dels concerts mes esperats per a molts de nosaltres i en el qual s'esperava, a priori, un concertas, per poc que no m'agafa un atac de fúria homicida. El comportament de la gent va col·locar l'etiqueta de lamentable a l'espectacle. Invaint l'escenari cançó rera cançó, impedint que tant el vocalista com la banda poguessin desenvolupar la seva feina en condicions, provocant que el bateria dels Peeping Toms hagués de tocar amb el bombo trencat i que en Roy Ellis hagués de cantar en un raconet al fons de l'escenari.
Una pena, ja que mentres aquests energúmens ens van deixar, estàvem gaudint d'un concert de llàgrima amb temes que molts pensàvem que ja no sentiríem en boca d'aquest bon home.
Per tant, la nota del concert es veu influenciada per l'actitud del públic. Un 10 per a Roy Ellis i la banda per la paciència, un 0 per al públic en general (No a tots que jo hi era!!!).

Aquest programa enGANJA

Aquest es el blog del programa. Per aquells que no ens coneixeu, dir-vos que som una banda, amb la base situada als estudis de Radio St.Pere i St.Pau, que ens dediquem a assaltar les ones herzianes bombardejant-les amb tota classe de sons: ska, reggae, rocksteady, soul, funk, afro beat, groove...
Emetem a Tarragona al 101.0 de la FM i ens disposem a encetar una nova etapa.
Aquí ús penjarem informació d’interès (concerts, festes ...).

Recordar-vos solament el telèfon del programa: 977201500 i la direcció de correu electrònic : ganjanights@gmail.com

Salut